El teu arbre ja t'ho està dient.

El que et diu la fulla

Groc on hi hauria d'haver verd

Quan la fulla perd color però les nervadures es mantenen verdes, és una clorosi. Les causes més habituals són avorridament pràctiques: falta de ferro o de magnesi que l'arbre no pot absorbir perquè el sòl està compactat, o arrels ofegades per drenatge dolent després d'unes pluges. També la fan aranyes roges i alguns fongs de fulla.

Perd la fulla abans d'hora

Si al juny o al juliol ja hi ha fulla a terra, alguna cosa passa. Pot ser una plaga defoliadora, pot ser sequera i l'arbre està tancant l'aixeta per estalviar aigua, o pot ser un problema vascular, que és el més seriós dels tres. Que perdi la fulla un any concret és una cosa; que ho faci tres anys seguits és una altra.

Taques a la fulla

Marrons, negres o rogenques. Els detalls importen per identificar-ho: si la taca té un halo groc al voltant, si sembla oliosa o mullada, si fa anells concèntrics. Fes-hi fotos de prop i amb bona llum, i si pots guarda una fulla afectada en una bossa. Amb això es pot dir bastant.

El que et diu el tronc

Exsudats

Líquid que raja del tronc o de la base, sovint fosc i de vegades amb olor. És un senyal seriós. Pot venir d'una podridura d'arrel o d'un xancre bacterià que ha fet una lesió enfonsada a l'escorça. En pins i coníferes, resina és normal en una ferida; a la base d'un caducifoli, no.

Bolets

Aquesta és la senyal que més ens fa córrer. Un bolet al tronc o al peu de l'arbre no és el començament d'un problema: és la floració d'un fong que ja fa temps que es menja la fusta per dins. Quan surt a fora, el podrit ja hi és.

• Ganoderma. Repisa dura, sovint amb la vora blanquinosa i la cara de sota clara. Apareix a la base o a les arrels. Vol dir podrit a la zona que precisament aguanta l'arbre dret.
• Armillaria. Podridura d'arrel. Es coneix per uns bolets color mel que surten en grup al peu de l'arbre a la tardor, i per un miceli blanc i cotonós que apareix si aixeques una placa d'escorça de la base.
• Fongs de tronc en general. Qualsevol cos fructífer que surti d'una ferida antiga, d'un monyó de poda mal fet o d'una forcada. Marca el camí que ha seguit el podrit per dins.

Escorça que se'n va

Plaques d'escorça que salten soles i deixen la fusta a la vista. Si passa en una franja vertical, sospita d'un llamp o d'un cop de gel. Si passa a la base i a plaques, sospita d'arrel. Si l'escorça morta fa un anell al voltant del tronc, l'arbre té els dies comptats: li han tallat la circulació.

Defectes d'estructura: l'arbre sa que cau

Aquesta part és la que sorprèn la gent. Un arbre pot estar perfectament de salut i ser un perill, perquè la seva arquitectura no aguanta. Són coses que es veuen des de terra i que gairebé ningú mira.

• Forcades tancades i escorça inclosa. Dues branques gruixudes que surten del mateix punt en angle molt tancat. Entre elles queda escorça atrapada en lloc de fusta unida, i això és una unió falsa: la veus com un solc vertical al vèrtex. És el defecte que més vegades hem vist trencar amb temporal.
• Cavitats. Forats de podrit que l'arbre no ha aconseguit tancar. Un arbre pot viure molts anys amb una cavitat, però la seva resistència ja no és la que sembla per fora. Les de la base i les de l'arrencada d'una branca grossa són les que preocupen.
• Branques mortes gruixudes. Fusta seca en peu dins la copa. No fa cap mal a l'arbre, però cau quan cau i no avisa. Si hi ha una terrassa, un cotxe o un pas per sota, això no espera a la propera poda de temporada.
• Inclinació nova. Un arbre tort de sempre no és un problema: ha crescut compensant. Un arbre que s'ha tombat aquest mes sí, sobretot si es veu terra aixecada al costat contrari. Vol dir que l'ancoratge està cedint ara.

Les que veiem més a Catalunya

Armillaria

Comença fluixet: l'arbre creix menys, la fulla és més pàl·lida i més petita. Amb els anys apareixen exsudats a la base, l'escorça se'n va a plaques i, a la tardor, els bolets color mel. Al final el declivi s'accelera de cop. Si raspes sota una placa d'escorça de la base i trobes una capa blanca cotonosa, ja ho tens confirmat.

Phytophthora

La malaltia dels sòls que no drenen. Fa exsudats foscos i oliosos al coll de l'arrel, una franja d'escorça morta al voltant de la base i branques que es moren començant per les de fora. Empitjora just després de les pluges. En arbre urbà, amb sòl compactat, és habitual.

Podridures de tronc

Entren gairebé sempre per una ferida: un tall de poda mal fet, un cop de màquina, una branca arrencada per un temporal. Per això insistim tant en com es fa un tall. La majoria dels arbres podrits que hem vist ho estan per un monyó que algú va deixar fa quinze anys.

Què pot esperar i què no

El que sí que evita problemes

• Talls ben fets. Al coll de la branca, sense monyó i sense ferir el coll, i sense tapar la ferida amb cap producte. Una poda mal feta és la porta d'entrada més habitual del podrit.
• Reg profund i espaiat. Tant la sequera com l'ofegament predisposen a malaltia. Val més remullar bé de tant en tant que mullar la superfície cada dia, que és el que li ensenya a fer arrel superficial.
• Encoixinat, però ben fet. Una capa de material triturat al voltant de la base manté la humitat i l'aïlla del pas. Amb una condició: que no toqui el tronc. El volcà d'encoixinat contra l'escorça li podreix el coll.
• No li facis obres a sobre. La causa més freqüent d'arbres que es moren tres anys després és una rasa, un moviment de terres o una màquina aparcada sobre l'arrel. L'arbre no protesta el mateix dia.

I sobretot: mira'ls de tant en tant. Una volta a l'arbre un cop l'any, començant per la base i acabant per la copa, i una altra després de cada temporal gros. Amb això sol es detecten la majoria de les coses que hem explicat aquí, quan encara es poden resoldre amb una poda i no amb una tala.