Quan podar un arbre? El calendari que fem servir.

Per què la data canvia tant les coses

Quan talles una branca no fas una ferida que cicatritzi com la pell. L'arbre no repara: aïlla. Aixeca barreres químiques al voltant del tall per separar la fusta ferida de la sana, i després l'engreixa des de fora fins a tapar-la. Aquest procés li costa energia.

A l'hivern, amb l'arbre aturat, les reserves són a les arrels i al tronc. Podes quan té el rebost ple i arrenca la primavera amb força. A l'estiu, en canvi, l'arbre està treballant amb la fulla, va just d'aigua i cada tall gran li obre una porta quan menys defenses té.

El calendari, estació per estació

Hi ha dos dies que no pugem mai, sigui l'època que sigui: amb gelada forta, perquè la fusta es torna trencadissa i la corda va dura, i amb pluja o vent, perquè no es treballa bé i no és segur per a ningú.

Segons per què podes, l'època canvia

• Poda de sanejament. Treure fusta morta, trencada o malalta. És la més segura de totes perquè actues sobre teixit que ja no funciona, i per això es pot fer gairebé tot l'any. Si hi ha branques penjades, es fa ara.
• Poda de formació. En arbres joves, per triar quina estructura tindrà d'aquí a vint anys. Hivern, i amb retocs a la primavera primerenca. Es busquen forcades obertes i s'eliminen els competidors del capçoll.
• Poda de reducció. Treure pes i llargada de les branques que van cap a la casa, el cotxe o el cable. Hivern. Es fa abans del temporal, no després, i tallant a una branca lateral que pugui agafar el relleu.
• Poda d'aclarida. Obrir la copa perquè hi passi aire i llum, sense canviar-li la forma. Hivern. Es treuen branques senceres des del seu origen, repartides per tota la copa, no només les de fora.

Espècie per espècie, el que ens trobem a Catalunya

Tres casos que despisten

• Arbres que ploren. Auró, bedoll i cirerer deixen anar molta saba si els podes just quan arrenca la primavera. No els mata, però és energia llençada. Es toquen a ple hivern o a l'estiu.
• Arbres de creixement lent. Xiprers, teixos i boixos. Amb aquests val més passar-hi sovint i treure poc que fer una poda gran cada molts anys, perquè no tenen la capacitat de tapar un forat gros.
• Arbres acabats de plantar. El primer any no s'hi toca res més que el que estigui trencat: l'arbre està ocupat fent arrels. El segon hivern ja es pot començar a donar forma, i poc.

Quan no es pot esperar l'època bona

Tot l'anterior val si l'arbre no és un perill. Si ho és, la data passa a segon terme. Aquestes són les situacions per les quals ens truquen fora de temporada i hi anem igual:

• Branques trencades que han quedat penjades a la copa. Cauen soles amb una ratxa de vent i no avisen.
• Branques que toquen o freguen la línia elèctrica. Aquí es parla abans amb la companyia distribuïdora i no s'hi puja fins que ho confirmen.
• Una forcada oberta o una esquerda vertical a l'arrencada d'una branca gruixuda. Vol dir que la unió ja està cedint.
• Bolets al peu del tronc o a la base d'una branca grossa. La fusta de sota ja no és la que sembla.
• Una part gran de la copa sense fulla quan la resta ja n'ha tret. Cal mirar per què.
• L'arbre s'ha decantat de cop després d'una pluja forta i es veu terra aixecada al costat contrari.

Una branca de risc al desembre és una feina. La mateixa branca al gener, després d'un temporal, sovint és una teulada.

I la normativa?

En un jardí privat, podar el teu arbre normalment no demana cap permís. Canvia si l'arbre està protegit, si és d'un catàleg municipal d'arbres d'interès o si està a la via pública: llavors cal llicència i la feina l'ha de fer gent del ram. Cada Ajuntament ho té regulat a la seva manera, i per això sempre ho consultem abans de pujar.

Hi ha una cosa que sí està mal vista a tot arreu i que no fem mai: escapçar l'arbre per dalt, deixar-lo com un penja-robes. Es diu escapçament, arruïna l'estructura per sempre i moltes ordenances el prohibeixen directament. Si algú t'ho ofereix barat, ja saps què compres.

També cal mirar el calendari per un altre motiu: entre la primavera i principis d'estiu hi ha ocells criant a les copes. Abans de tocar una copa densa en aquesta època es mira si hi ha niu. Si n'hi ha, s'espera.

En resum

• Si pots triar, hivern. De novembre a febrer per a la majoria d'arbres de Catalunya.
• Poc i sovint guanya sempre a molt i de cop.
• L'estiu és per a fusta morta i perills, no per a reduccions.
• Hi ha excepcions per espècie. Els Prunus volen estiu; el pi no perdona un escapçament en cap època.
• Si l'arbre és un perill, no miris el calendari. Truca.

Nosaltres som una colla petita: qui ve a veure l'arbre és qui puja després. Treballem amb corda arreu de Catalunya i, quan la feina demana màquina, entrem amb grua o amb cistella. Tenim assegurança de responsabilitat civil, que és una cosa que val la pena preguntar sempre abans de deixar que algú pugi al teu arbre.