Arbres urbans: viure amb un pam de terra.

Qui manda a cada arbre

Abans de qualsevol altra cosa cal saber de qui és l'arbre, perquè això determina qui pot tocar-lo. Un arbre de vorera, de plaça o de parc és públic: hi treballa l'Ajuntament o l'empresa que ell contracta, i ningú més. Un arbre dins d'una finca privada és teu, però pot estar protegit igualment.

Barcelona té la gestió del seu arbrat regulada a l'ordenança municipal de medi ambient i planificada a través del pla del verd i la biodiversitat. En termes pràctics, el que et toca saber és senzill: l'arbrat públic està protegit contra danys, les podes han de seguir criteris professionals, les tales necessiten justificació tècnica i, quan es talla un arbre, s'ha de reposar.

Les espècies que et trobaràs

Plàtan

L'arbre de carrer de Barcelona. Aguanta la contaminació, el sòl compactat i podes bèsties, i tanca les ferides millor que gairebé qualsevol altre. La seva copa ampla fa ombra de veritat, que és el motiu pel qual se'n van plantar tants. Demana repàs sovint perquè creix de pressa.

Lledoner

Espècie mediterrània d'aquí, molt bona opció urbana. Gasta menys aigua que moltes de les que es planten, té una copa neta i elegant i els seus fruits petits alimenten ocells. Quan et pregunten què plantar en un carrer estret, sovint la resposta és aquest.

Tipuana i xicranda

Vingudes de Sud-amèrica i molt ben adaptades a la franja costanera. Fan floració espectacular, però creixen de pressa i la fusta és tova: si no se les repassa amb regularitat, acaben amb branques llargues i mal inserides que es trenquen amb un temporal.

Sòfora

Va bé en sòls urbans compactats i fa bona cobertura de fulla. És una espècie agraïda i poc problemàtica, i per això es veu molt en carrers i patis interiors.

Alzina surera i ullastre

Aquestes dues juguen en una altra lliga: són espècies autòctones amb protecció específica a Catalunya. Tallar-ne una demana autorització de la Generalitat i una justificació documentada, també si la tens dins de casa. Si en tens una, val la pena saber-ho abans de fer plans.

Plagues que veus de veritat al carrer

• Tigre del plàtan. És la plaga del plàtan urbà, i la reconeixeràs de seguida: les fulles queden puntejades de groc pel revers i, a mesura que avança l'estiu, es van tornant marronoses i escanyolides. No mata l'arbre, però el deixa lleig i afeblit any rere any.
• Processionària del pi. Afecta pins i cedres. Les bosses blanques es veuen a les branques de desembre a març, i les erugues són urticants: un problema de salut per a les persones i, sobretot, per als gossos. Treure les bosses amb poda selectiva és el mètode més net.
• Morrut de les palmeres. El que de veritat mata palmeres a la costa catalana. Els primers senyals són palmes centrals que es tomben en angle rar i un cor que fa olor de fermentat. Quan es veu clar, sovint ja és tard: la detecció primerenca ho és tot.
• Fongs de podrit a la base. Menys vistós i molt més greu. Un bolet dur al peu d'un plàtan de carrer vol dir que la fusta de sota fa anys que treballa. Aquí no es tracta l'arbre: es mesura què li queda de resistència.

Com es mira un arbre urbà

El mètode estàndard a Europa és l'avaluació visual, sistematitzada per Claus Mattheck a Alemanya. No té res de misteriós: consisteix a mirar l'arbre sencer i sempre en el mateix ordre, per no deixar-se res.

• Vitalitat: quant de percentatge de copa és viu, quin color té la fulla, si ha tret brotada nova aquest any.
• Estructura: forcades obertes, escorça inclosa, branques codominants, cavitats, fusta morta en peu.
• Senyals de podrit: bolets, exsudats, escorça que se'n va a plaques, zones que sonen buides.
• Base i arrel: inclinació, terra aixecada, arrels tallades per una obra recent, escocell massa petit.
• Context: què hi ha a sota i al costat. El mateix defecte en un arbre de bosc i en un de parada d'autobús no és el mateix risc.

Quan l'avaluació visual deixa dubtes sobre si el tronc és buit per dins, existeixen tècniques instrumentals que ho mesuren: la tomografia acústica, que mira com viatja el so pel tronc, i la resistografia, que mesura la resistència que ofereix la fusta a una broca fina. Són assajos que fan empreses especialitzades i que tenen sentit en exemplars de valor o en llocs molt transitats.

Arrels contra vorera

És el conflicte més visible de l'arbrat urbà i el que genera més trucades. L'arrel busca aigua i aire. Si el paviment ho impermeabilitza tot, l'arrel se'n va cap on troba una escletxa, que sol ser just sota la llosa. I quan aquella arrel engreixa, aixeca el que tingui a sobre.

La reacció instintiva, tallar l'arrel, sovint empitjora el problema: l'arbre respon fent arrels noves encara més superficials, i si has tallat a prop del tronc li has tocat l'ancoratge. Hi ha maneres millors:

• Ampliar l'escocell i donar-li més volum de sòl aprofitant una reforma de vorera.
• Canviar el paviment rígid per un de permeable o articulat, que es pot adaptar al creixement.
• Descompactar el sòl per airejar-lo, perquè l'arrel tingui alguna cosa millor a fer que anar cap a la superfície.
• Regar profund i espaiat en lloc de poc i sovint, que és el que li ensenya a fer arrel superficial.

De vegades, tot i això, un arbre gros en una vorera estreta no té futur. Els criteris que fan plantejable la substitució són que l'arbre sigui jove i es pugui canviar per una espècie més adequada, que estigui a més malalt o estructuralment tocat, o que el desnivell del paviment sigui un perill real per a gent gran o amb mobilitat reduïda. Aquesta decisió, en via pública, no la pren un particular.

Els Agents Rurals i on comença el bosc

Molta gent es pensa que dins de ciutat només hi ha Ajuntament. Als afores, on la trama urbana toca el bosc, hi entren els Agents Rurals de la Generalitat: inspeccionen podes i tales, autoritzen actuacions en espais protegits, investiguen denúncies i t'assessoren sobre què t'aplica.

Si la teva casa és d'aquestes que tenen jardí per un costat i pinar per l'altre, probablement et toquen les dues administracions. En aquests casos el primer que fem és aclarir qui té la competència, perquè demanar el permís al lloc equivocat és perdre setmanes.

Si tens arbrat i el vols cuidar bé

Per a una comunitat, un hotel o una finca amb uns quants arbres, la manera que estalvia més maldecaps és la més senzilla: tenir-los apuntats. Espècie, on està, què se li ha fet i quan. Amb un full de càlcul n'hi ha prou.

• Saps quin toca aquest any i no vas a remolc de la urgència.
• Després d'un temporal, tens l'estat previ documentat, que és el que et demanarà l'assegurança.
• Pots prioritzar: el mateix defecte importa molt més en l'arbre que dona a la zona de jocs que en el del fons.
• I si canvies d'empresa, la informació es queda amb tu.

Amb una revisió cada tres o quatre anys, i una ullada extra després d'un temporal gros, la majoria de problemes es veuen quan encara són barats de resoldre. Si tens arbres així i no saps per on començar, envia'ns fotos per WhatsApp i t'orientem.