Després del temporal: primer ningú per sota.

El que ens deixa cada tipus de temporal

• Llevantada. Vent humit de l'est, típic de tardor i primavera. La combinació de vent amb l'arbre carregat d'aigua és la que més branques trenca a la franja costanera.
• Tramuntana i mestral. Vents del nord i del nord-oest, secs i insistents. No trenquen tant per força puntual com per hores i hores de fatiga sobre les mateixes unions febles.
• Pluges torrencials. El perill aquí no és la branca, és l'arrel. El sòl saturat perd capacitat d'aguantar i un arbre que sempre havia estat dret es decanta. Si a més fa vent, es descalça.
• Pedregada i tempesta seca. Curtes i brutals. La pedra destrossa fulla i escorça fina, i les ratxades sobtades que baixen d'una tempesta trenquen branques en direccions rares, no en la del vent dominant.

Primeres mesures, en ordre

1. Si hi ha risc per a persones, 112

Arbre caigut sobre una casa o sobre la via, branques sobre un cable, gent atrapada: això és 112. Els Bombers de la Generalitat i Protecció Civil coordinen la resposta. Quan truquis, dona ubicació exacta, què ha passat, si hi ha gent afectada i si hi ha cables pel mig.

2. Aparta la gent de la zona

Aquesta és la mesura que salva més disgustos i la que menys es fa. Treu els cotxes, tanca el pas, posa una cinta si en tens. No et fixis només en el que ha caigut: fixa't en el que s'ha quedat a dalt.

3. No t'acostis si hi ha això

• Branques penjades a mitja copa. En diuen fusta traïdora perquè cauen soles, sense avís i sense vent aparent.
• Cables trencats o que toquen l'arbre, encara que semblin sense corrent.
• Arbre decantat amb arrels o terra aixecada. Encara està movent-se.
• Un arbre caigut que ha quedat encavalcat sobre un altre. Aquests estan en tensió i quan cedeixen es mouen de cop.
• Munts de troncs o llenya que han quedat inestables.

4. Fes fotos abans de tocar res

Per a l'assegurança, l'estat original és el que val. Fes una vista general que situï l'arbre i la casa, detalls de per on ha trencat, la relació amb el que ha danyat, i la base del tronc i les arrels. Que quedin amb data.

Es salva o no es salva

No tot arbre tocat s'ha de treure, i aquesta és una de les coses que més ens toca explicar. Un arbre pot perdre una part important de la copa i recuperar-se bé. El que decideix no és l'aspecte que fa el primer dia, que sempre és dolent, sinó tres coses: quanta copa viva li queda, si el tronc està sencer i si l'ancoratge aguanta.

Hi ha un factor més que no surt a la taula: què hi ha a sota. El mateix arbre mig trencat al fons d'una finca és una cosa i sobre una zona de jocs és una altra. El risc no és només l'estat de l'arbre, és l'estat de l'arbre multiplicat per què passaria si falla.

Com hi treballem nosaltres

En una urgència, la manera de fer canvia. La feina no comença tallant: comença mirant l'arbre sencer i decidint per on s'hi entra sense que ens caigui res a sobre. Les branques penjades es baixen lligades i controlades des de terra, mai fent-les caure a cops.

Si l'arbre està tocat i no és de fiar per pujar-hi, no s'hi puja: allà entrem amb grua, que aguanta el pes i s'emporta cada tros per l'aire sense que ningú hagi de confiar en aquella fusta. És exactament el cas en què la màquina guanya.

I una cosa pràctica: t'ho documentem. Fotos del que hem trobat, què s'ha fet i per què, i la nostra valoració tècnica de si l'arbre es recupera o no. Això és el que et demanarà l'assegurança i és molt més fàcil de tenir el mateix dia que dues setmanes després.

El que evita la trucada d'urgència

Gairebé tots els arbres que hem tret després d'un temporal tenien el defecte a la vista mesos abans. El vent no trenca a l'atzar: troba la forcada amb escorça inclosa, la branca morta gruixuda, la que anava massa carregada cap a un costat.

• A la tardor, abans de la temporada de vent: treure fusta morta i alleugerir les branques que van carregades cap a la casa.
• Una volta a l'arbre un cop l'any mirant base, tronc, forcades i copa. Cinc minuts.
• Fotos dels teus arbres quan estan bé. És la prova de l'estat previ que et demanarà l'assegurança.
• Una ullada extra després de cada temporal, encara que sembli que no ha passat res. Les branques penjades no es veuen des del sofà.

Una tarda de poda preventiva a l'octubre val el que val. La mateixa branca al gener, amb la teulada oberta i l'assegurança pel mig, ja és una altra conversa.