La processionària: quan actuar importa més que com.

Per què no és només una molèstia

La processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, és una eruga de pineda mediterrània. El problema no és que es mengi les acícules del pi, que això un pi sa ho aguanta. El problema són els pèls.

Cada eruga porta centenars de milers de pèls minúsculs amb una proteïna urticant. Es desprenen sols, volen, i no cal tocar res per reaccionar. En persones fan urticària, conjuntivitis i, en gent sensible, reaccions respiratòries serioses. En gossos és pitjor: ensumen la fila d'erugues a terra, l'hi toquen amb la llengua i la reacció pot arribar a la necrosi de la punta de la llengua. Cada hivern hi ha urgències veterinàries per això a tota la comarca.

Per això, en un jardí on hi ha criatures o gossos, la processionària no és un tema estètic. És un tema de seguretat, i té data.

El cicle, que és el que mana

Tot el que pots fer depèn d'on és l'insecte aquest mes. Aquest és el calendari aproximat a la nostra zona, i varia unes setmanes segons l'any i l'altitud:

• Juny a setembre. Volen les papallones i posen els ous a les branques. No es veu res des de terra. És l'època de les trampes de feromona, que capturen mascles i serveixen sobretot per saber quanta població hi ha. El Departament d'Agricultura fa aquest seguiment amb trampes des del 1988.
• Setembre a novembre. Neixen les erugues i comencen a menjar. Són petites i estan exposades. Aquesta és la finestra bona del tractament. Aquí és quan el producte biològic fa efecte de veritat.
• Desembre a febrer. Ja han fet els bosses blanques que tothom reconeix. L'eruga és gran, està protegida dins del niu i menja poc. El tractament per aspersió ja no entra bé. El que queda és treure els nius o fer endoteràpia.
• Gener a abril. Baixen en fila índia a enterrar-se. És el moment de màxim risc per a gossos i criatures, perquè les erugues són a terra i van plenes de pèls.
• La resta de l'any. Estan enterrades fent la crisàlide, esperant per sortir papallona. No hi ha res a fer fins al juny.

Si et quedes amb una sola idea d'aquest article: la trucada bona és al setembre, no al gener. Al gener el que farem serà contenir el problema, no evitar-lo.

Els tractaments, i per a què serveix cadascun

No n'hi ha un de millor. N'hi ha un per a cada mes i per a cada situació.

• Bacillus thuringiensis kurstaki. És un bacteri que només afecta larves de papallona i s'aplica polvoritzat. No és un verí de contacte: l'eruga se l'ha de menjar amb l'acícula, i per això només funciona quan l'eruga és petita i menja molt, a la tardor. És el tractament que fa servir la mateixa administració a les pinedes públiques. En un jardí particular és la primera opció si arribem a temps.
• Endoteràpia. S'injecta el producte al tronc i l'arbre el distribueix per dins. No hi ha núvol de producte a l'aire, cosa que la fa la indicada quan hi ha veïns a tocar, piscina, hort o animals. Serveix més enllà de la tardor i és la que fem servir sovint a l'hivern.
• Retirada mecànica dels nius. Pujar, tallar la branca amb la bossa i destruir-la. És l'opció d'hivern quan els nius són pocs i localitzats, i la més directa quan el pi és a sobre d'una zona de pas.
• Trampes de collaret al tronc. És un anell al voltant del tronc que intercepta la fila quan baixa i la desvia a una bossa. No evita que l'arbre s'hagi menjat, però evita que les erugues arribin a terra, que és el que et preocupa si tens gossos. S'ha de col·locar abans que comenci la baixada.
• Trampes de feromona. Captura mascles a l'estiu. En una finca gran ajuda a baixar la població de l'any següent. En un jardí amb tres pins, per si sola, no et resoldrà l'hivern.

Els nius: com no s'han de treure

Cada hivern ens truca algú que ha intentat resoldre-ho pel seu compte i ha acabat pitjor. Les tres maneres dolentes, per ordre de freqüència:

• A escopetades. Sí, passa. Trenques la bossa, els pèls urticants es reparteixen per tot el jardí i les erugues queden vives i escampades a terra. És el pitjor resultat possible.
• Amb una perxa des de terra. La bossa cau, es trenca en l'impacte i els pèls et cauen a sobre. Si ho fas sense protecció respiratòria i ocular, acabes a urgències.
• Cremant-la a l'arbre. Perilla l'arbre, perilla la finca, i en època de risc d'incendi és directament una infracció.

La manera correcta és pujar amb equip, tallar la branca sencera, baixar-la controlada dins d'una bossa tancada i destruir-la fora. Nosaltres les submergim, que és el sistema net i el que recomanen els serveis forestals quan no es poden incinerar amb autorització.

Què pots fer tu sense pujar enlloc

Hi ha coses útils que no requereixen ni equip ni llicència:

• Mirar els pins al novembre. Amb uns prismàtics i des de terra. Les bosses joves són petites i grisenques, i quan les veus al desembre ja són blanques i evidents. Com abans les detectis, més opcions tens.
• Fotografiar i enviar. Amb una foto de la copa des de terra ja et podem dir si el que veus és processionària o és un niu d'ocell, que passa sovint.
• Tancar el pas a la zona de gener a abril. Si hi ha fila a terra, acordona i no deixis passar el gos per allà. Sembla obvi i és el que més disgustos evita.
• No barrejar l'arbre amb la resta de restes. Si hi ha hagut nius, les restes de poda no van al compost ni a la trituradora del jardí.

Com ho fem nosaltres

Primer mirem l'arbre i el lloc, no el calendari comercial. Un pi aïllat al fons d'una finca i un pi que penja sobre la piscina no tenen la mateixa urgència encara que tinguin els mateixos nius.

A la tardor, si hi som a temps, anem a producte biològic, que és el que menys afecta la resta de bestioles del jardí. A l'hivern, si ja no serveix, valorem endoteràpia o retirada segons quants nius hi hagi i qui passa per sota. I si tens gossos, posem collaret abans del gener encara que fem una altra cosa: és la barrera que evita el disgust gros.

El que no fem és venir una vegada i donar-ho per tancat. La processionària torna, i el que funciona és mirar-la cada tardor.