Desbrossament preventiu: trencar l'escala del foc.

Què és la franja de protecció

La normativa catalana de prevenció d'incendis forestals obliga a mantenir una franja al voltant de les construccions i de les urbanitzacions que toquen bosc, lliure de vegetació que pugui fer de combustible. La idea és que, si arriba un foc, els bombers puguin treballar-hi i la casa no s'encengui pel simple fet de tenir matoll enganxat a la paret.

L'amplada i el detall exacte depenen del teu cas i de qui té la competència. Per això la primera cosa que fem no és agafar la desbrossadora, sinó preguntar al teu Ajuntament què t'aplica: si la teva parcel·la està dins d'una urbanització amb obligació de franja, si el terreny està classificat com a forestal i qui ha de fer què.

Per què funciona: l'escala del foc

Un foc que corre per terra, entre l'herba i la fullaraca, és un foc que es pot atacar. El problema arriba quan aquest foc troba una escala per pujar a les copes. I l'escala la fa el matoll: una massa densa d'un metre i mig que toca les branques baixes dels pins.

Quan el foc arriba a dalt, canvia de naturalesa. Va amb el vent, salta d'un arbre a l'altre i deixa de ser una cosa que es pugui aturar amb una mànega. Tot el desbrossament preventiu va d'una sola cosa: trencar aquesta continuïtat vertical.

Al bosc mediterrani hi tenim la combinació pitjor possible: pi blanc, que és resinós i crema molt viu, amb un sotabosc de bruc, estepa, romaní i argelaga que fa massa contínua i que en ple agost està pràcticament sec. Cap d'aquestes plantes és una intrusa, són d'aquí i tenen el seu paper ecològic. El problema no és que hi siguin, és que hi siguin totes juntes i tocant la casa.

Com queda la finca per zones

Com ho fem

A mà

Desbrossadora de motxilla i motoserra petita. És el que fem servir a prop de la casa, en terreny trencat i allà on cal triar què es queda i què marxa. Va més a poc a poc però et permet salvar l'arbust que t'agrada i no rebentar la tanca.

Amb màquina

Quan hi ha superfície i s'hi pot entrar, la màquina va molt més de pressa. El cap desbrossador muntat sobre màquina tritura el matoll i el deixa estès al mateix lloc, que és la manera més neta d'acabar: no has de carregar res ni pagar cap transport, i aquella capa protegeix el sòl.

Poda de realç

És la part que la gent oblida i la que més importa. Als arbres que es queden se'ls treuen les branques baixes perquè quedi un buit clar entre el terra i la copa. Es talla al coll de la branca, sense deixar monyó i sense ferir el coll, i no es tapa la ferida amb res: l'arbre ja se la tanca sol.

Quan es fa

De tardor a hivern. D'octubre a març és quan té sentit: la planta està aturada, es veu bé el que hi ha, no molestes ningú que estigui criant i arribes a l'estiu amb la feina feta i el material ja assecat o retirat.

El manteniment és la feina de veritat

Aquesta és la part que costa d'explicar. Un desbrossament no és una obra que quedi feta. El bruc i l'estepa rebroten de soca i de llavor, i amb un hivern plujós tornen a tancar la franja de pressa. Si el deixes, en un any o dos tens la mateixa massa contínua que tenies.

• Cada any, a la tardor. Repàs del que ha rebrotat, neteja de fullaraca acumulada i comprovació que la franja continua oberta. És una feina molt més curta que la primera vegada.
• Cada dos o tres anys. Tornar a fer la poda de realç dels arbres joves, que han crescut i tornen a tenir branques baixes.
• Quan calgui. Treure arbres que s'han mort en peu. Un pi sec dins la franja és el millor combustible que hi pot haver.

Els esbarzers i els rebrots de soca són els que més guerra donen. Amb el control mecànic anual n'hi ha prou en la majoria de finques; només en casos molt tossuts cal plantejar-se una altra cosa, i llavors es parla abans amb tu perquè hi ha limitacions segons on estiguis.

Què et demanem abans de venir

• Quatre fotos: la casa des de fora, el bosc que la toca, la zona de més pendent i el camí d'entrada.
• Si saps si tens obligació de franja o si ja t'han avisat mai. Ens estalvia trucades.
• Si es pot entrar amb màquina i per on, o si tot s'ha de fer a mà.
• Què vols conservar. Hi ha arbres que la gent no vol tocar i cal saber-ho abans, no després.

Amb això ja et podem dir per telèfon si la feina és de mig dia o de setmana. Després anem, ho mirem sobre el terreny i et passem el pressupost tancat. El que no fem és donar un número sense haver vist la finca: en desbrossament, el pendent i l'accés canvien la feina del tot.