Corda, cistella o grua: com pugem a cada arbre.

Pujar amb corda

L'arborista es llança una corda a una forcada alta, munta el sistema i puja. A dalt es mou pel dins de la copa i es posiciona a l'altura de cada tall. La feina es fa des de dins de l'arbre, no des de fora.

El material és tot homologat per a treball en altura: cordes específiques d'arborista, arnès, bloquejadors i descensors, mosquetons amb tancament de seguretat. Es revisa a ull cada dia abans de començar i es retira quan toca, sense discussió. Aquí no hi ha material apedaçat.

Sempre hi ha algú a terra. No és un ajudant decoratiu: és qui rep les cordes de les branques, qui les baixa controlades i qui pot muntar un rescat si el de dalt té un problema. Un arborista sol dalt d'un arbre és una mala pràctica.

Cistella i grua

La cistella elevadora et posa a l'altura de treball en dos minuts, sense haver de pujar. La grua fa una altra cosa: aguanta el pes. En una tala dirigida amb grua, cada tros de l'arbre surt lligat al ganxo i se'l s'emporta per l'aire fins al camió, sense que toqui res del que hi ha a sota.

Això és imbatible en dos escenaris. El primer: arbre gros, mort o molt podrit, on no vols que ningú confiï el seu pes a aquella fusta. El segon: arbre voltat de coses delicades, on el que t'interessa és que la fusta no baixi mai en caiguda lliure. Amb grua no es deixa caure res.

El preu que pagues és espai i terreny. La màquina necessita per on entrar, una superfície on calçar-se i un radi de treball lliure. En jardí tancat, amb terra moll o en costa, això no sempre hi és.

La comparació honesta

Quan triem corda

• Jardí particular amb gespa, reg soterrat o paviment que no vols veure marcat.
• Arbre en costa, en marge o amb el sotabosc tancat, on no hi ha base per a la màquina.
• Arbre madur amb arrels superficials. Aquí evitar el pes a sobre de l'arrel no és un detall, és la salut de l'arbre.
• Copa complicada, amb diversos peus o formes rares, on cal entrar-hi per dins per triar cada tall.
• Poda fina: sanejament, aclarida o repàs d'un arbre que t'importa com queda.
• Espais públics o comunitats on no es pot ocupar la zona amb maquinària tot el dia.

Quan entrem amb màquina

• Tala d'un arbre gros voltat de casa, cotxes o cables. La grua se l'emporta a trossos per l'aire.
• Arbre mort, buit o amb podrit a la base. No es confia el pes d'una persona a aquella fusta.
• Diversos arbres seguits amb bon accés. Anar en cistella surt molt més a compte de temps.
• Feines llargues quietes al mateix punt. Estar hores penjat cansa i cansat es treballa pitjor.
• Quan cal treure molt volum de fusta de pressa i hi ha per on passar.

El que sí que has de preguntar

Més important que el mètode és qui el fa. Aquestes tres preguntes et diuen més d'una empresa que qualsevol catàleg:

• Tens assegurança de responsabilitat civil? Nosaltres sí. Si una branca acaba on no toca, això és el que respon. Demana-ho sempre, a nosaltres i a qualsevol.
• Qui puja és qui ha vingut a veure l'arbre? En el nostre cas sí, perquè som una colla petita i no subcontractem la feina. Qui et fa el pressupost és qui té la motoserra a la mà.
• Hi haurà algú a terra? Sempre. És qui controla la baixada de les branques i qui pot actuar si el de dalt es queda encallat. Si et diuen que hi va un sol home, desconfia.

I una cosa que no és negociable en cap dels dos mètodes: si hi ha una línia elèctrica a prop, es parla abans amb la companyia distribuïdora i no es comença fins que ho confirmen. Ni amb corda ni amb cistella. Això no és prudència, és la feina ben feta.

Més de dotze anys pujant a arbres de Catalunya ens han deixat una conclusió poc èpica: el mètode bo és el que et deixa fer el tall mirant-te'l de prop, i el jardí igual que estava.