A Collserola hi mana el parc, encara que el jardí sigui teu.

Sis de cada deu hectàrees de Collserola són privades

Molta gent es pensa que el Parc Natural de la Serra de Collserola és tot terreny públic, com si fos un parc urbà gran. No ho és. Al voltant del 60% de la superfície del parc és de propietat privada, i això vol dir milers de finques particulars amb cases, jardins i boscos dins d'un espai protegit.

El parc ocupa unes 8.156 hectàrees i toca nou municipis: Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Si la teva finca és en algun d'aquests i és a la muntanya, hi ha moltes possibilitats que siguis dins.

I si hi ets dins, la teva propietat no deixa de ser teva, però les regles del que hi pots fer no les posa només l'Ajuntament.

Tres finestretes sobre el mateix arbre

Aquesta és la part que confon tothom. Segons què vulguis fer i on siguis, et poden tocar tres administracions diferents, i no són alternatives: poden sumar-se.

• L'Ajuntament. És qui dona la llicència urbanística quan la tala o la poda forta és en sòl urbà, i qui té els catàlegs d'arbrat d'interès local. Cada un dels nou municipis té la seva ordenança i no diuen el mateix: el que a Molins passa amb una comunicació, a Barcelona pot demanar llicència.
• La Generalitat. Per la banda forestal. La Llei 6/1988 forestal de Catalunya sotmet els aprofitaments en terreny forestal a autorització o comunicació, i bona part de Collserola és terreny forestal encara que hi tinguis la casa al mig.
• El Consorci del Parc Natural. És l'òrgan que gestiona el parc, creat arran del Decret 146/2010 que el va declarar Parc Natural. Les actuacions sobre vegetació dins l'àmbit del parc passen pel seu informe, i el que es pot fer i el que no ho marca el PEPNat, el pla especial de protecció aprovat definitivament el 2021 que va substituir el pla del 1987.

Dit curt: a Collserola, la pregunta de si pots tallar un arbre gairebé mai es respon només amb l'ordenança del teu poble.

Què canvia segons el que vulguis fer

No tot demana el mateix. Aquesta és la gradació que ens trobem a la pràctica, de menys a més paperassa:

• Poda de manteniment d'un arbre del jardí. Normalment no necessita autorització, sempre que sigui una poda proporcionada i l'arbre no estigui catalogat. Si és un exemplar d'interès local, sí que en necessita, i aquí és on la gent ensopega.
• Retirada d'un arbre mort o amb risc imminent. Hi ha via d'urgència, però no és barra lliure: s'ha de poder justificar el risc i sovint cal comunicar-ho igualment. El nostre consell és sempre el mateix, fotografia l'arbre abans de tocar res.
• Tala d'un o pocs arbres sans en sòl urbà. Llicència municipal, i si l'arbre té certa mida o espècie, informe tècnic. En alguns municipis, obligació de replantar.
• Aclarida o tala en terreny forestal. Aquí entra la Generalitat i, dins del parc, el Consorci. El que gestiona superfície de bosc de debò necessita un instrument d'ordenació forestal, no un permís puntual.
• Franja perimetral de protecció contra incendis. És obligatòria per a moltes urbanitzacions i cases aïllades, i té regles pròpies de densitat i alçada. És una feina que dins del parc es fa sovint i que conviu amb la protecció, perquè la fa segura.

Els tres errors que veiem cada any

• Donar per fet que com que és teu, ja està. És l'error número u i és el més car, perquè quan l'expedient s'obre ja has tallat i no hi ha marxa enrere.
• Preguntar només a l'Ajuntament. Et poden dir que per la seva banda no hi ha problema, i que la Generalitat o el parc et diguin una altra cosa. Les tres finestretes són independents.
• Contractar qui et digui que sí a tot. Si algú et fa un pressupost per talar a Collserola sense preguntar-te la referència cadastral ni mirar si l'arbre està catalogat, no t'està fent un favor: t'està passant el problema a tu, que ets el titular de la finca.

La part que sí pots resoldre tu en deu minuts

Abans de trucar a ningú, tenir això a mà escurça la meitat del camí:

• La referència cadastral de la finca. Amb això se sap si ets dins de l'àmbit del parc i com està classificat el sòl.
• Fotos de l'arbre senceres i de la base. Copa, tronc i el que hi ha a sota. Si hi ha esquerdes, bolets o el terra aixecat, que surti.
• Saber què vols de veritat. No és el mateix "fa por" que "vull treure'l". Moltes vegades el que resol el problema és una poda de reducció, i llavors ni cal obrir la via de la tala.

Com ho fem nosaltres

Abans de donar preu, mirem on ets. Si la finca és dins del parc t'ho diem de seguida, perquè canvia terminis i canvia el pressupost: no és el mateix organitzar una feina per a la setmana que vinent que una que depèn d'un informe.

Si el que vols és treure un arbre que es pot salvar, t'ho direm també. Dins d'un espai protegit, un arbre gran és un actiu, i sovint una poda de reducció ben feta deixa el risc a zero sense obrir cap expedient.

I quan cal permís, ho tramitem nosaltres. No per fer-ho misteriós, sinó perquè fer-ho malament ho acaba pagant el propietari, que ets tu.